dissabte, 1 de gener del 2011

EL FERROCARRIL OLOT-GIRONA

El Ferrocarril Olot-Girona va ser la principal artèria de comunicacions de les comarques de La Garrotxa, La Selva i el Gironés fins als anys seixanta del segle XX. Un modest ferrocarril de via d’un metre d’ample i de 55 Km de longitud, que va solcar les vores dels rius Ter, Bruguent i Fluvià sota l’ombra dels volcans de La Garrotxa.


La construcció del tren va ser conseqüència directa de la tenacitat dels olotins de mitjans segle XIX. De sempre, la capital de la Garrotxa patia de la manca d’una bona comunicació amb la resta de Catalunya. La carretera a Banyoles i Girona eren camins de carro en molt mal estat que dificultaven el desenvolupament de l’economia local i frustraven les seves iniciatives.

La voluntat de connectar Olot amb Girona data de l’any 1844, any que es va redactar el primer projecte per un ferrocarril de tracció a sang, però no va ser fins l’any 1887 que es van començar a construir els primers quilòmetres del recorregut.

La línia Olot-Girona tenia un desnivell considerable. Partia dels 75 metres d’altitud a Girona per arribar als 440 metres de la capital olotina, passant pels 558 metres al coll d’en Bas que era el punt més elevat, just on el ferrocarril s’endinsava en el túnel mes llarg del trajecte, de 230 metres.

La història de la línia no va ser gaire afortunada. No va ser fins l’any 1911 que el tren va arribar a Olot i quatre anys més tard, la gran Guerra Europea ja va obligar que les locomotores funcionessin amb llenya davant l’escassetat del carbó. La guerra civil espanyola va malmetre les instal·lacions, la qual cosa va deixar molt afeblida la companyia que l’explotava. Els darrers anys, la tracció a vapor va ser substituïda per automotors diesel. De totes maneres, es va mantenir fins als darrers viatges la presència de la tracció a vapor. Cada dilluns al matí, coincidint amb el dia de mercat a Olot, partia un comboi amb màquina de vapor que retornava a Girona cap al tard.

L’estiu de 1969, el mateix any que l’home trepitjava per primer cop la Lluna, el tren d’Olot va ser clausurat i va desaparèixer de l’escena ferroviària.         

A l’horari de trens de l’estiu de 1954 podem llegir (en castellà, tal com obligava la dictadura franquista) el següent text:

<< El ferrocarril tiene un recorrido total de 55 kilómetros. Durante todo el viaje, el panorama que se ofrece al curioso viajero no puede ser más atractivo y variado. A la salida de Gerona, puede contemplarse destacando en alto, sobre una gran masa de arbolado, la imponente silueta de la catedral y a sus pies la magnífica también de San Félix. Recorre el tren hasta el Pasteral unos bien cultivados llanos, sobre los que emerge en el confín del horizonte el gran maciso del Montseny. A ambos lados de la llanura, los montes que la limitan ofrecen frondoso arbolado, en el que abunda el castaño, que tanto contribuye a la riqueza forestal de la comarca, que es además sumamente industriosa, aprovechando hasta el último extremo la poténcia hidráulica del río Ter, al que no se le permite ni un momento de descanso. En el Pateral, un monumental salto de agua, nos despide de este río.

El paisaje se va tornando cada vez más agreste al entrar en el valle del Riubrugent, iniciando la via sus fuertes rampas, que culminan en el túnel de Coll de Bas en el que se alcanza la cota de 558 metros sobre el mar. El paisaje es frondoso y atrayente, apareciendo en las márgenes del rio una impresionante columnata basáltica, tras la que el río salta por la hermosa cascada natural de Santa Margarita. Aparecen a nuestra vista las moles del Far, Puig de Moros y Santuario de la Salud.

Pasado el túnel, el panorama que podemos contemplar es totalmente distinto: los fértiles llanos de Bas, de las Presas, el macizo de Puigsacalm y la serranía del Corb, con su silueta dentellada por agudas crestas se ofrecen a nuestra vista en toda su magnificiencia, hasta alcanzar el hermosísimo valle de Olot, tras el que como imponente telón de fondo, se aparecen al norte, todas las cumbres del Pirineo Oriental.

Esta visión rápida y como tal incompleta del viaje, no puede dar más que una ligera idea de la hermosura de los panoramas contemplados, que hacen de este viaje una de las mejores excursiones de turismo, cuyo remate es el encantador Olot, industriosa y pintoresca ciudad, situada en unos valles que con razón son llamados la Suiza Catalana.>>